L’infant dins el ventre ja té capacitat de recordar. Hi ha investigacions que diuen que un infant pot recordar a partir del 6è mes, altres a partir del 8è.
Entre la setmana 28 i 32 tenen circuits neuronals tan desenvolupats com un infant acabat de néixer. És l’inici de la consciència! I a partir de la setmana 32 ja se poden començar a registrar ones REM: ja somien!! Diuen que fins i tot és possible que sintonitzin els seus pensaments i somnis amb els de la mare, de manera que el que somia la mare es converteix en el seu somni.
Els pensaments i sentiments són el material a partir dels quals l’infant intrauterí es forja a si mateix. Quan l’infant és capaç de recordar i sentir – de ser marcat per l’experiència- el seu jo s’està formant.
Si aquests pensaments i sentiments són positius i nutritius l’infant pot suportar xocs pràcticament en qualsevol direcció. Això no vol dir que com a mares no es puguin sentir tristor, ràbia, inquietud, etc. En tot cas serà important posar-li consciència i explicar-li al vostre fill o filla el que us passa i que vosaltres us n’ocupeu de posar fil a l’agulla. L’actitud de la mare i la relació d’aquesta amb la parella si n’hi ha és molt determinant. Perquè no se’ls pot enganyar. El torrent de neurotransmissors i hormones que fem circular quan s’activen pensaments i emocions els hi arriben directes a ells i elles a través de la sang.
L’úter és el primer món de l’infant. La manera en què ho experimenta -com amistós o hostil- crea predisposicions en la seva manera de veure i entendre el món. El món serà el seu embolcall igual que ho ha estat l’úter ben aviat. I la petjada d’aquest primer embolcall serà important a l’hora de desenvolupar la seva experiència en el món exterior.
Per això el vincle amb els nadons serà tan essencial. Aquest vincle intrauterí no es produeix automàticament. Per a què funcioni és necessari amor cap a l’infant i comprensió dels propis sentiments (què m’està passant? Què estic sentint?). Que això estigui present és important per compensar les pertorbacions emocionals que tots i totes podem tenir a la nostra vida quotidiana.
Alhora, no només és important què transmetem als nostres fills i filles quan són al ventre. És important estar atentes als missatges que envien els nostres fills i filles. Tenen molt a dir, i per a això fa falta estar molt atentes.
Establir un vincle fort amb ells i elles serà essencial per al part. Serà una feina conjunta. Sereu un equip i quant més sintonitzats esteu millor treball d’equip fareu. I serà important per a quan arribi a aquest món. La seguretat i l’amor que li hagi arribat dins l’úter serà essencial per encarar la vida a l’altra banda de la pell.
En qualsevol cas, quina és la millor manera de vincular-vos-hi? La millor manera és estar ben vinculades amb vosaltres mateixes. És el camí més curt, tot i no tenir perquè ser el és fàcil. Dedicar-vos espai és molt important.
La vinculació amb el nadó es va fent diàriament durant tot l’embaràs. Cada dia trobar un moment en el que tot s’atura i i connectes amb el nadó que hi ha dins vostre, sintonitzant la seva energia.
Uns apunts sobre la importància del vincle a partir del llibre de Dr. Thomas Verny “La vida secreta del niño antes de nacer”.