Escriure. Posar paraules als pensaments, a les emocions, al cos…

Plou. Tot està quiet. L’aigua va regalimant, lenta, banyant-ho tot, netejant-ho tot, fent créixer el verd…

És la primavera més estranya de les nostres vides. No podem sortir al carrer. No podem trobar-nos. No podem tocar-nos amb els que no són amb nosaltres.

Què em passa? Què estic sentint? Què m’està dient el meu cos amb el seu llenguatge de sensacions?

Què els hi passa a les persones amb qui compartim teulada? Què ens passa juntes?

Ho puc mirar, m’ho puc deixar sentir? O sent que m’estic anestesiant?

Què m’arriba de fora? Què me passa amb aquelles persones amb qui no puc estar?

Què m’arriba del món? Què se m’està movent en aquesta situació d’excepcionalitat radical?

Quin és el meu viatge…?