Un dels impactes importants de la situació derivada del canvi climàtic i de la destrucció del medi ambient és el sentiment d’amenaça que ja està provocant i provocarà en nosaltres, com a societat i com a éssers individuals.
Aquesta amenaça està generant sentiments difícils de sostenir com pèrdua, dolor, culpa, ansietat, vergonya, desesperació que poden derivar en l’activació de mecanismes de defensa i afrontament molt diferents en cada persona i en cada grup. Alhora aquests sentiments poden afectar de manera important la nostra capacitat per abordar el problema.
A tall d’exemple, un mecanisme que es pot donar és el de negació o racionalització, com a manera d’evitar l’ansietat que pot generar afrontar el que està passant. També pot passar que es reaccioni mantenint pràctiques d’explotació que inhibeixen el canvi efectiu (a través de no voler renunciar als privilegis, la fe en el progrés, etc.). És evident que també es poden generar conflictes, dilemes i paradoxes amb persones i grups propers i amb qui es té vincle pel fet que puguin negar el que està passant o que estiguin activant mecanismes distants als propis, i això pot dur a enfrontaments o polaritzacions amb un impacte dolorós clar en aquestes relacions. Evidentment dol, trauma, solastàlgia o eco-ansietat començaran a ser cada vegada paraules més habituals per descriure el que estarem sentint. I per suposat també s’estaran activant recursos psicològics –resiliència, coratge, esperança radical, noves formes d’imaginació– que donaran suport al canvi.
Per altra banda es farà patent l’efecte de tants anys de d’individuació i de trencament dels vincles i dinàmiques comunitàries a la nostra societat. En els moments de crisi que s’han viscut al planeta al llarg de la història s’ha pogut comprovar com un indicador de resiliència de la població era el teixit comunitari, el grau d’enxarxament, la vinculació humana a nivell territorial, les pràctiques de suport mutu existents i la capacitat de construcció col·lectiva. Han estat molts anys de dinamitar l’empoderament popular i la confiança en el treball conjunt que farà falta revertir.
Per tant, davant l’impacte humà que tendrà el canvi radical que es preveu, entenem que reforçar els nostres recursos de resiliència personal i grupals/comunitaris serà essencial. Els canvi haurà de ser a molts nivells: personal, comunitari, cultural, polític, i ens haurem de donar suport en aquesta dimensió de resiliència psicològica/comunitària que ens farà falta per afrontar-ho i per ser creatius en el procés de redibuixar el món que ens estem plantejant.