Dues paraules: «Emergència Climàtica». Paraules que des de no fa tant han deixat de ser estranyes a la majoria de la població. L’impacte de l’ésser humà sobre el planeta no té precedents. És difícil no haver sentit parlar sobre fenòmens greus com la pèrdua de biodiversitat, la crisi climàtica o l’espoli de recursos naturals finits. La desesperació del propi sistema capitalista per no deixar de produir ha generat dos mites importants: Un, que aquí no passa res (aquest cada vegada és més difícil de sostenir), i dos, que en cas que passi res la tecnologia ens salvarà.

Ara bé, supòs que la pregunta que us féu és, com és que una psicòloga escriu sobre això? Ja fa temps que s’estan multiplicant les publicacions sobre Psicologia Climàtica i m’agradaria parlar-ne perquè em preocupa. No se pot separar la situació de crisi ecològica del planeta de la crisi econòmica. Molts països fa temps que ho estan vivint. Això vol dir que la crisi no és un fenomen que ha d’arribar. És un fenomen que ja ha arribat. I les crisis, i més d’aquesta dimensió, impliquen un impacte psicosocial greu en la població, tan a nivell individual com col·lectiu.

Conèixer quin pot ser aquest impacte i buscar estratègies de resiliència per sostenir-ho serà un repte important per a totes.