sense adonar-nos-en…

Rellegesc aquest paràgraf a la Revista de Terapia Gestalt nº 40, «Voces invisibles», a l’article de Verónica Reza Browarnik i María Dolores Baelna Sánchez . I m’impressiona de nou la certesa del que diu.

«Hasta mi amiga más militante. Hasta mi amiga más intelectual y políticamente correcta. Hasta mi amiga más lúcida. Hasta mi amiga más tierna: cada una de ellas, de nosotras, nos despertamos algún día con tortícolis en la personalidad y nos sentimos feas u horribles o invisibles o rechazables o inadecuadas. Aunque nos supiésemos de memoria la teoría. Aunque eso fuese en contra de todo lo que creíamos y defendíamos y defendemos.

El patriarcado se había colado por las grietas…»

És així. Se’ns cola per les encletxes, sense adonar-nos-en.